PASSOS

PEUS


Sobre peus de gegant marxo rabent per la vida.

Tot passa massa de pressa, vida intensa espremuda.

La nena ja és jove, la mare ja és vella, la fi propera.

Córrer cap endavant sense aturar-se, seguir les passes.

El gegant no s’atura, avança ràpidament l’aventura.

On vas tan de pressa si pel camí perds la disfressa?

Quin sentit té tot plegat? La vida va, no et pots quedar.

Tenir i perdre, trobar i perdre. Perdre i continuar perdent.

Cal ser fort, cal ser valent per arriscar tot el que tens

en seguir, endavant, sense parar, cap a un destí incert.

Els meus peus sobre els peus del gegant

sempre en moviment, sempre viatjant.

@Carme Folch, 2026

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Sexo intelectual

A PLOMO

SUAVES VERSOS DE DESEO