PASSOS
PEUS
Sobre peus de gegant marxo rabent per la vida.
Tot passa massa de pressa, vida intensa espremuda.
La nena ja és jove, la mare ja és vella, la fi propera.
Córrer cap endavant sense aturar-se, seguir les passes.
El gegant no s’atura, avança ràpidament l’aventura.
On vas tan de pressa si pel camí perds la disfressa?
Quin sentit té tot plegat? La vida va, no et pots quedar.
Tenir i perdre, trobar i perdre. Perdre i continuar perdent.
Cal ser fort, cal ser valent per arriscar tot el que tens
en seguir, endavant, sense parar, cap a un destí incert.
Els meus peus sobre els peus del gegant
sempre en moviment, sempre viatjant.
@Carme Folch, 2026
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada