PASSADISSOS

 

PASSADISSOS


Tu perseguint-me pels passadissos de casa l’àvia.

Corredisses infantils d’estiu, cap a la platja.

Sol, riure, calor de l’ànima.

Escuma de mar que ens abraça i en bressola.

Felicitat pura. Vida

Ara recorro els passadissos, del teu braç, atemorida.

La mort m’espera. Ho sé, no hi ha sortida.

Lluito amb ungles i dents, maleïda malaltia.

Al teu costat, va venir i se’m va la vida.

Germana viu també per mi, hores de sol infinites.

T’estimo, ho saps. Gràcies, infinites.

Recorro el passadís cap al final amb aquest comiat de vida.

@Carme Folch, 2026


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Sexo intelectual

A PLOMO

SUAVES VERSOS DE DESEO