PASSADISSOS
PASSADISSOS
Tu perseguint-me pels passadissos de casa l’àvia.
Corredisses infantils d’estiu, cap a la platja.
Sol, riure, calor de l’ànima.
Escuma de mar que ens abraça i en bressola.
Felicitat pura. Vida
Ara recorro els passadissos, del teu braç, atemorida.
La mort m’espera. Ho sé, no hi ha sortida.
Lluito amb ungles i dents, maleïda malaltia.
Al teu costat, va venir i se’m va la vida.
Germana viu també per mi, hores de sol infinites.
T’estimo, ho saps. Gràcies, infinites.
Recorro el passadís cap al final amb aquest comiat de vida.
@Carme Folch, 2026
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada