MANS

 

Mans


La vella va travessar el carrer i va topar amb un home:

--Li llegeixo la mà.

L’home se la va mirar amb rebuig i va seguir el seu camí

La vella va continuar caminant fins a topar amb una dona:

--Li llegeixo la mà.

La dona sorpresa se’n va apartar com d’una cuca.

De sobte, la vella va passar per un banc on uns nois fanfarronejaven:

--Us llegeixo la mà.

Els nois van esclafir a riure fent gests amb la mà donant a entendre que la vella era boja.

La vella, caminant i caminant es va trobar amb tota mena de persones: altes, baixes, grasses, primes, joves, velles de tota mena. Era dia de mercat. La policia sovint treia el nas.

Massa gent, massa crits, massa ofenses, massa incomprensió. Atabalada, va decidir girar cua.

En arribar a una plaça plena de vida on els petits jugaven i les mares xerraven, una nena va venir cap a ella i va agafar la mà a la vella, que, sorpresa, es va deixar fer. La nena va seguir les línies de la cansada i bruta mà de la vella i li va dir:

--Aviat, jo seré com tu i tu tornaràs a ser com jo.

L’inexorable cercle de la vida.


@Carme Folch, 2026

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Sexo intelectual

A PLOMO

SUAVES VERSOS DE DESEO