MANS
Mans
La vella va travessar el carrer i va topar amb un home:
--Li llegeixo la mà.
L’home se la va mirar amb rebuig i va seguir el seu camí
La vella va continuar caminant fins a topar amb una dona:
--Li llegeixo la mà.
La dona sorpresa se’n va apartar com d’una cuca.
De sobte, la vella va passar per un banc on uns nois fanfarronejaven:
--Us llegeixo la mà.
Els nois van esclafir a riure fent gests amb la mà donant a entendre que la vella era boja.
La vella, caminant i caminant es va trobar amb tota mena de persones: altes, baixes, grasses, primes, joves, velles de tota mena. Era dia de mercat. La policia sovint treia el nas.
Massa gent, massa crits, massa ofenses, massa incomprensió. Atabalada, va decidir girar cua.
En arribar a una plaça plena de vida on els petits jugaven i les mares xerraven, una nena va venir cap a ella i va agafar la mà a la vella, que, sorpresa, es va deixar fer. La nena va seguir les línies de la cansada i bruta mà de la vella i li va dir:
--Aviat, jo seré com tu i tu tornaràs a ser com jo.
L’inexorable cercle de la vida.
@Carme Folch, 2026
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada