LLENGÜES
LLENGÜES
Llengües de foc m’embolcallen.
Desig, plaer, pecat. Ets una dona casada.
No puc més, tortura insana. Et vull, et desitjo. Ara.
Mirar-te em fa mal, somiar-te m’ofega, m’esclafa.
Si fos pirata et raptaria i et duria lluny en la meva barqueta de fira, de llauna.
Per què sempre em fixo en dones casades, mal fario tinc, com diria l’abuela. Com desfer-me’n?
Musa de l’amor, per què tan ingratament em tractes? Vull ser estimat en arribar a casa.
Que m’amanyagui com un cadell, que em cuidi com les flors que el seu jardí engalanen.
Ella que és tot amor, en té de sobres pel seu marit i per aquest servidor. No soc gelós ni poruc.
Si el marit és un destorb, me’n desfaig, com una carta desapareguda en un truc de mag,
de fira ambulant. Dones casades a mi? No, si us plau. Prou tortura al meu cor ja degotant.
@Carme Folch, 2026
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada