LLENGÜES

 

LLENGÜES


Llengües de foc m’embolcallen.

Desig, plaer, pecat. Ets una dona casada.

No puc més, tortura insana. Et vull, et desitjo. Ara.

Mirar-te em fa mal, somiar-te m’ofega, m’esclafa.

Si fos pirata et raptaria i et duria lluny en la meva barqueta de fira, de llauna.

Per què sempre em fixo en dones casades, mal fario tinc, com diria l’abuela. Com desfer-me’n?

Musa de l’amor, per què tan ingratament em tractes? Vull ser estimat en arribar a casa.

Que m’amanyagui com un cadell, que em cuidi com les flors que el seu jardí engalanen.

Ella que és tot amor, en té de sobres pel seu marit i per aquest servidor. No soc gelós ni poruc.

Si el marit és un destorb, me’n desfaig, com una carta desapareguda en un truc de mag,

de fira ambulant. Dones casades a mi? No, si us plau. Prou tortura al meu cor ja degotant.

@Carme Folch, 2026

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Sexo intelectual

A PLOMO

SUAVES VERSOS DE DESEO