FORATS

 

FORATS


Dels forats de la teva ànima et veig tan tu, tan teva

que és impossible que em vegis. No soc res, ni ningú, no tinc res.

Et veig en la llunyania i et somio, et desitjo com un mar d’estels desitgen la nit.

No sé com arribar a tu, tan sols la idea de tocar-te m’estremeix.

Voldria tenir-te a prop i mussitar-te a cau d’orella paraules simples, boniques, netes.

Paraules d’amor. Connexió entre éssers. Humà més humà, un suma que en resulta un món únic, especial, bonic.

Si fossis al meu costat t’explicaria tot això, t’entregaria el meu món d’amor i llum només per tu.

Tu m’encens com el sol. Tu em fas riure quan estic moix, tu, que ets llum que ets amor.

Tu, que mai podràs tornar de la mort.

Aquí quedo, en aquest món fosc i fred, tot sol, un altre cop.


@Carme Folch 2026

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Sexo intelectual

A PLOMO

SUAVES VERSOS DE DESEO