ESpiral (Escriptura Natural 26)
Espirals
Espirals amb tomata. Granets de sorra i sol a la platja,
onades de rialles, camps plens de bales de palla.
Infància rodona.
Gris acer del ganivet, por, foscor, incertesa mort d’infantesa.
Neix la noia del dol de la nena, no entén res ni sap què vol.
Confosa, madura la vida l’empeny, no s’atura.
És filla, és mare i ase dels cops que rep cada cop que fracassa.
Sempre endavant, orgullosa, malgrat el dolor la destrossa.
L’arrosseguen, l’ofeguen els plecs de vellesa.
Mort per drecera, la sent propera.
Mirar enrere fa mal; mirar endavant és sentir la destral
que aviat li segarà una vida desitjada alegre tornada en grisa.
Malgastades espirals sangonoses rodolant cap a la fi de la vida.
Ja és morta.
Ja no riu, ja no plora, ja no somia, ja no respira.
@Carme Folch, 2026
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada