ESCLETXES
ESCLETXES
Mentre nedo en l’angosta cova
el sol em guia, veig el cel per una escletxa
soc feliç, soc eterna; mar i cel em bategen.
A vegades, una escletxa és una sortida.
A vegades, una escletxa és una entrada.
Tot depèn de l'esperit de la mirada.
Cal tapar-les, doncs, o deixar-les lliures?
Atrapar-hi la fera que n’escapa
és, difícil de vegades.
Un refugi dins l’escletxa que ens guarda.
Cap a dins o cap enfora, dues dualitats
de l’escletxa que em fracciona.
@Carme Folch, 2026
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada