ESCLETXES

 

ESCLETXES



Mentre nedo en l’angosta cova

el sol em guia, veig el cel per una escletxa

soc feliç, soc eterna; mar i cel em bategen.

A vegades, una escletxa és una sortida.

A vegades, una escletxa és una entrada.

Tot depèn de l'esperit de la mirada.

Cal tapar-les, doncs, o deixar-les lliures?

Atrapar-hi la fera que n’escapa

és, difícil de vegades.

Un refugi dins l’escletxa que ens guarda.

Cap a dins o cap enfora, dues dualitats

de l’escletxa que em fracciona.

@Carme Folch, 2026



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Sexo intelectual

A PLOMO

SUAVES VERSOS DE DESEO