CERCLES
CERCLES
Tot encaixa, continu, infinit, rodola.
Gira l’or, gira la plata, gira el cor en l’amor
de l’anell que l’espòs a l’esposa regala.
El món també és rodó. És per això que la vida és un cercle?
Tot se'n va i tot retorna, diferent època, diferent forma.
L’univers, diuen, és rodó, planetes i estels que brillen en la foscor.
Els teus ulls rodons em miren plens d’amor, il·lusió i vida.
El cercle és la forma pura, que tot ho pot i tot hi perdura.
Forma amable sense arestes, sense racons foscos de rancúnia.
Amb els arcs del cercle, Cupido, dispara directe a la diana
i una boca rodona, suaument, pronuncia «amor» encenent la flama.
Amants que es besen abraçats en un cercle d’unió de cors.
Cercles aleatoris que s’ajunten, se separen i es trepitgen. Tot gira.
@Carme Folch, 2026
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada