CERCLES

 

CERCLES


Tot encaixa, continu, infinit, rodola.

Gira l’or, gira la plata, gira el cor en l’amor

de l’anell que l’espòs a l’esposa regala.

El món també és rodó. És per això que la vida és un cercle?

Tot se'n va i tot retorna, diferent època, diferent forma.

L’univers, diuen, és rodó, planetes i estels que brillen en la foscor.

Els teus ulls rodons em miren plens d’amor, il·lusió i vida.

El cercle és la forma pura, que tot ho pot i tot hi perdura.

Forma amable sense arestes, sense racons foscos de rancúnia.

Amb els arcs del cercle, Cupido, dispara directe a la diana

i una boca rodona, suaument, pronuncia «amor» encenent la flama.

Amants que es besen abraçats en un cercle d’unió de cors.

Cercles aleatoris que s’ajunten, se separen i es trepitgen. Tot gira.

@Carme Folch, 2026

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Sexo intelectual

A PLOMO

SUAVES VERSOS DE DESEO